Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

buidar

1 1 v. tr. [LC] Deixar buit (un receptacle) traient-ne allò que conté, deixar buit (un lloc) fent-ne sortir els qui hi ha o sortint-ne. Buidar una bota. Buidar un safareig. La policia buidà la plaça en un moment.
1 2 v. intr. pron. [LC] Aquesta gerra deu tenir una esquerda: s'ha buidat.
1 3 [LC] buidar el pap Dir tot el que es vol dir.
1 4 [LC] buidar el sac a) Confessar-se.
1 4 [LC] buidar el sac b) Defecar 2.
1 5 [LC] buidar el ventre Defecar 2.
1 6 [LC] buidar-se el cap en alguna cosa Fatigar-se molt en el seu estudi.
2 1 v. intr. [LC] Defecar 2.
2 2 v. intr. [LC] Vomitar 1.
3 1 v. tr. [LC] Practicar un buit (en un sòlid). Buidar un canó.
3 2 v. tr. [LC] Esmolar (una eina de tall). Buidar un ganivet, un raor.
4 1 v. tr. [BB] Extreure dades (d'un escrit). Buidarà la premsa local.
4 2 v. tr. [FL] [FLL] [LC] Traslladar d'un escrit a un altre. Aquests capítols ja s'han buidat en la rúbrica IV.
5 v. tr. [LC] Formar (un objecte) abocant metall fos o qualsevol altra matèria blana dins un motlle buit.
6 v. tr. [LC] Treure d'un receptacle (allò que conté). Buidar l'aigua d'un safareig.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions